Narrativa completa

Dorothy Parker va escriure una vegada que el seu fort era prendre's un Martini, dos com a molt. Després del tercer, ja estava sota la taula, i al quart... sota el seu amfitrió. Amb aquestes premisses, i fent gala d'un humor que esgarrapava els bons hàbits de la burgesia de llavors, cal entendre que la mateixa Dorothy es convertís en personatge, i que la seva obra es llegís sovint com l'alegre guarnició d'una vida dedicada a l'acudit enginyós. Els anys van anar passant, i el temps ha revelat que aquesta protagonista indiscutible de les tertúlies més animades del Nova York d'entreguerres, esposa infidel i amant sol·lícita, va ser una escriptora de primer ordre, capaç de resumir en poques pàgines la hipocresia d'una societat que creixia a l'ombra d'uns diners acabats d'estrenar i d'uns costums que queien de vells. Així ho mostren les dones i els homes que passegen pels seus contes, éssers patètics que ploren en habitacions exquisidament decorades, flirtejen amb un afany digne de millors causes, o riuen sense ganes a la barra d'un bar per oblidar que alguna vegada van ser feliços. És més, només cal acostar-nos una mica a aquestes parelles desesperades i tendres per adonar-nos que la prosa de Dorothy Parker no ha mort. Al contrari, la seva protesta és més actual que mai, el seu somriure encara ens acompanya, el seu amor per Nova York cala fondo, i la seva ironia és el millor dels regals en una època de tanta perplexitat.