¡Oh, cielos!

Oh, cels! és un viatge celeste de poema en poema. El sol ix i l'escenari s'il·lumina. Ploem amb els núvols, traiem el cap després de la tempesta amb l'arc de Sant Martí, descansem fets boira sobre els turons. Mentrestant, al cel, voletegen avions i ocells entremaliats. Quan el sol marxa i baixa la nit, l'escenari canvia, però la meravella continua. Les estrelles es fan picades d'ullet i ballen per la Via Làctia. La lluna s'entesta a ser exacta com un rellotge i una estrella fugaç torna a travessar el cel massa ràpid perquè ens doni temps a demanar un desig. No importa: el sol és a punt de tornar. El món es prepara per rebre'l i que la funció comenci de nou.