Palacio mental

Tot comença amb una cambra tancada, amb un assassinat inexplicat i amb un detectiu que no porta nom (la seva funció ho és tot). L'acompanyen el seu assistent, l'entusiasta Silbano i el caporal Gutiérrez, que es queda a l'entrada perquè ningú vingui a pertorbar la feina dels investigadors. Hi ha també un cadàver, per descomptat, que potser no és tan mort com sembla. Hi ha, així mateix, una sèrie d'objectes, els del detectiu (una pipa, una lupa), i d'altres contundents, que podrien ser (o no) les armes del crim. El tema, però, no és resoldre l'enigma. Whodunit? no és el que compta. Es tracta d'explorar de manera exhaustiva el palau mental del detectiu, ple de atzucacs. Tot això en un sol paràgraf, en què es va armant la tensió i augmenta a poc a poc la cadència, fins que, finalment, el relat se sacseja com una coctelera.