París Berlín Nueva York

Qui som a cadascun dels llocs pels quals transitem al llarg de les nostres vides? El narrador percep la transformació que li ha produït viure a París, Berlín o Nova York, fins al punt de pensar com es pensa en aquestes ciutats, estar trist com s'hi està trist, caminar com s'hi camina i estar satisfet dels seus imatges, de les seves olors, dels seus fluxos. Aquesta sensació és la que impulsa l?escriptura d?aquest llibre, que va aparèixer per primera vegada el 1992, i que està dotat d?un ritme probablement anacrònic respecte a les urgències tecnificades del present, cosa que el fa molt atractiu per al lector d?avui. Sigui atrevit i desembolicat, estigui sobrepassat o exhaust, al viatger només li queda el viatge. Està obligat a arreglar-les en situacions de canvi constant, ha d'acostar-se a persones per proveir-se del més necessari i també cau repetidament a la voràgine de gent les vides del qual el deixen perplex. El titubejant no té més remei que transformar-se en una persona activa, participativa: ha d'afirmar-se al tros de terra on es troba. De tot això en dóna compte un narrador que també reflexiona sobre la quietud dels llocs petits, on abunden el temps i el silenci, i on un deixa d'entendre qui era a la metròpoli, "aquells pantans del temps en què la pròpia vida es fragmenta i jeu irreconeixible, com un puzle d'immens tamany que mai arribarà a ser capaç de muntar", a la qual no obstant no pot evitar tornar una vegada i una altra. Amb aquest llibre rodamón, líric i de tarannà somiador, Wolfgang Hermann li resa una bella pregària a l'esperit inesgotable de la gran ciutat.