Pombero

Com trobar la pròpia ficció que sosté la nostra identitat o la dels altres? Com es pot escapar d'aquestes ficcions aniquiladores o necessàries? La idea d'identitat com a il·lusió travessa aquesta poderosa col·lecció de contes de Marina Closs, de vegades com a nus asfixiant i de vegades com a punt de suport. Els personatges de Pombero semblen recompondre's a mesura que parlen: ningú no té una identitat sense una història, ningú té una història sense una veu. Aquests mateixos personatges passegen en la forma més mòbil i fràgil de l'existència, que és la pròpia paraula, o es perden en un món aliè, de vegades massa real, de vegades massa insòlit. Tot i això, queden aquests rastres o relats ficticis on algú (una veu) s'enfonsa o emergeix.