Printze txikia

Vaig viure així, sol, sense ningú amb qui parlar veritablement, fins que vaig tenir una avaria al desert del Sàhara, fa sis anys. Alguna cosa s'havia trencat al meu motor. I com que no tenia amb mi ni mecànic ni passatgers, em vaig disposar a fer, només, una reparació difícil. Era, per mi, qüestió de vida o mort. Tenia aigua tot just per a vuit dies. La primera nit vaig dormir sobre la sorra a mil milles de tota terra habitada. Estava més aïllat que un nàufrag sobre una bassa al mig de l'oceà. Imagineu-vos, doncs, la meva sorpresa quan, en trencar el dia, em va despertar una estranya veueta que deia: -Si us plau..., dibuixa'm un xai! -Dibuixa'm un xai...