Rosa no es un color

A la Rosa li agrada el seu món rosat, des del seu dinosaure de joguina de color rosa fins a la seva mascota, un flamenc anomenat Phil. No obstant això, quan veu com els colors primaris i secundaris es preparen per a la festa de l'arc de Sant Martí, la Rosa no pot evitar preguntar-se per què ella no és a l'arc de Sant Martí... i si aquesta absència significa que ella no és realment un color. És just aleshores quan coneix les tintes, i llavors tot li sembla encara més confús. Afortunadament, un amic li obre els ulls i li mostra les moltes maneres en què ella desprèn i contagia alegria. I és el que fa veure a la Rosa que ella és única, estigui o no a l'arc de Sant Martí. A partir del món de colors que ja es va presentar a Aquest llibre és gris, i afegint uns quants conceptes cromàtics nous, aquest conte ens ensenya la importància de valorar-nos a nosaltres mateixos i de no oblidar que només un mateix té el poder de decidir allò que el fa feliç.