Ruido

A Soroll es donen cita xiclets antropomòrfics, monstres a les escombraries, rates amb inquietuds metafísiques i marcians exterminadors a bord d'un monopatí rabiós que no para mai de córrer i que, fugint de tot, acabarà enfrontat al propi buit i la seva naturalesa inexplicable. Què hi ha on no hi ha res? Per tal de la joventut com a eix central de l'obra i una estructura dividida en tres blocs, el protagonista, compendi dels estereotips amb què es representa els adolescents en certes icones de la cultura popular, s'enfrontarà a la problemàtica del buit , del no-res, i la impossibilitat d'explicar-la o delimitar-la, i veureu les implicacions metafòriques que aquestes idees tenen en la seva pròpia existència.