Salafismo

Com ha de viure un musulmà per no veure's arrossegat pel món? Com pot superar la dependència material i epistemològica que l'ha convertit en un subjecte subaltern de la història? O dit de forma succinta: com empoderar-se? A aquestes preguntes, comunes a l'ampli espectre islamista, busca donar una resposta pròpia al salafisme, amb arguments provocadors i controvertits, i, sobretot, proposant-se reviure la puresa primigènia de l'islam, encarnada en els primers i "autèntics" musulmans, els sàlafs ( d'on ve el terme "salafisme"), un ideal que s'hauria pervertit. Però com que reviure és construir, el salafista, malament que li pesi, es forja a si mateix, en l'individual i en el col·lectiu, a través d'una comunitat de discurs "mundana", material i ocasional, que potser l'aboca a mutacions quietistes i fins i tot eremítiques que parademocràtiques o gihadistes. Aquesta mundanitat de la puresa, ontològica i no només funcional, és doncs el fonament inevitable del salafisme. De la història intel·lectual d'aquest corrent transnacional, que acompanya el mateix decurs de l'islam i avui està lligada a la modernitat líquida, se n'ocupa aquest llibre, que explica per què és tan atractiva per a alguns musulmans com inquietant o aberrant per a la majoria.