Salvini & Meloni, hijos de la misma rabia

Matteo Salvini i Giorgia Meloni són els fills d'un nou segle en què sembla que la dreta radical avança inexorablement cap al govern. Salvini ja va ser al poder, Meloni també, fa més de deu anys, de la mà de Silvio Berlusconi. Avui tot indica que podrien governar sense el suport de la Força Itàlia de Berlusconi. Com pot ser que avui dos partits radicals ocupin tot l'espai de la dreta italiana? Què entenem per partits radicals populistes de dreta? Què els distingeix d?un partit d?ultradreta? Quines conseqüències té per a Itàlia i Europa el seu apogeu i el seu més que possible accés al govern italià? Per entendre com hem arribat a aquesta situació ens hem de remuntar a la primera gran crisi del sistema polític republicà a Itàlia. Al començament dels anys noranta del segle passat, Itàlia travessaria una greu crisi política. La majoria dels dirigents italians es van veure implicats en una trama de corrupció que els va obligar a deixar la política i entre el 1992 i el 1994 el país es va veure submergit en un interregne del qual emergirien els més diversos fenòmens. Silvio Berlusconi, la Lega Nord d'Umberto Bossi i l'Aleanza Nazionale de Gianfranco Fini van ser les primeres conseqüències. Després vindrien Matteo Salvini, el Moviment 5 Stelle, i, finalment, Giorgia Meloni. I és que gairebé trenta anys després, els ressons de Tangentopoli segueixen ressonant al laboratori polític italià.