Sangre de horchata

La Belén té setze anys i viu en una casa de bojos. El seu pare, ja molt gran i amb cadira de rodes, insisteix a començar a organitzar l'enorme herència que li correspon. El seu germà sembla saber coses que a ella li amaga tothom. De la seva mare ni en parlem: amb prou feines alguna trucada telefònica amb mala cobertura i ni una visita des que, quan els germans eren petits, va patir un episodi que va acabar en internament. I Belén vol que tot sigui normal i seguir el consell que sent des de nena: "Sang d'orxata, afecte. Passi el que passi, cal tenir sang freda".