Sobre la muerte de un perro

Després de la mort del seu estimat gos Taïaut, el filòsof Jean Grenier va consagrar a l'animal que durant anys convisqués amb ell aquest visionari i bellíssim tractat de tall intimista i capritxós, "entretallat i panteixant com els batecs del cor", amb el propòsit de "brindar una segona vida" a aquell ésser concret, amb el seu peculiar caràcter, la seva irreductible llibertat i el seu companyerisme. Escriure'l era una manera de superar el dol; però també una oportunitat per pensar-nos més enllà de l'humanisme. Amb un mesurat estil aforístic impregnat de poesia, els noranta textos breus que componen aquesta bellíssima elegia constitueixen una sentida cavil·lació sobre el dolor de la mort, l'alegria d'estar vius, la gratuïtat de l'amor i la bellesa complexa de la natura (aquests pocs temes atemporals) des d'un sentit més ampli: la familiaritat entre nosaltres, els animals.