Sorolla o la pintura como felicidad

"Jo desitjo la felicitat de tot el món", va escriure Joaquín Sorolla. Què va fer per aconseguir-ho? Es pot aprendre a ser feliç a través de l?art? Per què gaudim en contemplar-ho?. Articulat a través de "deu lliçons de felicitat", que ofereixen tants punts de vista transversals sobre la vida i l'obra de Sorolla, aquest llibre s'interroga sobre el veritable abast del seu èxit i el plaent benestar que reflecteix la seva pintura. Els crítics contemporanis van coincidir a afirmar que l'alegria de viure vessava als seus quadres, interpretats com si fossin visions naturals creades sense esforç. Sabem, però, que a la vida no sempre és festa, així que tanta felicitat ha d'amagar alguna mena de ficció. Potser un dels seus èxits més grans ha estat convèncer-nos de la seva autenticitat. El relat s'ha concebut com una reflexió distesa i delicadament irònica sobre els tòpics que han envoltat de felicitat Sorolla, fins a negar qualsevol ombra. La llum aixeca l'ànim. No hi ha recurs més eficient que il·luminar-ho tot per oblidar-se que no hi ha res ocult del que preocupar-se. Sorolla és recordat com un triomfador que pintava gent feliç en llocs meravellosos. L'art és una il·lusió extraordinària. No pretenguem que també sigui real. A la vida no es pot tenir tot.