Teatro

El 1966, posseït per un sobtat impuls creatiu, Pier Paolo Pasolini va compondre sis textos que constitueixen el nucli de la seva obra dramàtica. Poeta, novel·lista, cineasta, crític i periodista, ningú va pensar a definir-ho com a dramaturg, ni ell es va considerar com a tal. Però la veritat és que, en els seus anys de formació, el teatre no va estar absent al seu horitzó creatiu. En aquestes sis obres s'uneixen tots els temes que recorren la seva vida i obra de principi a fi: la lluita de classes, el comunisme, els oprimits (no només en la política, sinó en tots els ordres), l'amistat i la lleialtat ( Pílades), l'homosexualitat, la relació patern i maternofilial (Fabulació) -amb el tint psicoanalític freudià que encara estava en voga a l'època-, el desdoblament dels personatges (Pocilga i Orgia), el somni davant de la vigília (Calderón) -i la pregunta de quin dels dos és més real-, la guerra, el camp de concentració i extermini, l'antisemitisme, la prostitució, el suburbi, el diferent... Per primer cop en espanyol, es reuneixen en un sol volum totes les obres dramàtiques de Pasolini traduïdes per Amelia Pérez de Villar; a més, acompanyen aquests textos el Manifest per a un nou teatre, on deixa entreveure les seves noves teories buscant escenaris i temes diferents dels convencionals. Aquest és un llibre que es feia necessari per complementar la tasca prolífica de Pier Paolo Pasolini, un dels artistes més reconeguts de la seva generació no només per la seva valuosa aportació a les arts cinematogràfiques europees, sinó per la seva fecunda obra que va abordar diferents gèneres.