Todos habían dejado de bailar

Un assassinat brutal. A Francesc Reinosa ho ha massacrat, al seu magatzem del carrer Aragó, un desertor americà posat fins a les celles de centramines anomenat Jimmy. Darrere d'aquesta escabetxada hi ha Pilar, que només vol viure la seva vida sense permís de ningú, i Stephen, consumat expert en fugides cap endavant. I els germans Hall, també ianquis, amb bones idees per al Jazz i d'altres, pèssimes, per convertir-se en grans traficants de jaco. I la Nancy, que està enganxadíssima a l'agulla. I el Joan, que venia a divertir-se i es va quedar aquí per amor. I el Cambados i la seva colla, que creuen tenir un bon pla per aixecar-se una bona guita. I el Patata, l'últim fill de gossa amb què ningú no voldria endeutar-se. I el Titi, el seu ferotge lloctinent. I, de fons, la Plaça Reial, i carrer Escudellers, i carrer Parlament i el Poble Sec, als antres i soterranis del qual recullen notes de Jazz, de Blues, de primigeni Rocanrol, posant-li ritme i compàs a aquesta Barcelona del 1962. Jamboree, Jack's, Jazz Colom, Kit Kat, El Tobogan, Zodiac. Els sons d'una urbs malmesa els meandres de la qual fan olor de samfaina i perill, i per les tavernes, les timbes i els cantons surten al pas buscavides, bandes, pintxos, marins, rumbers, putes, pijos i policies amb molt mala hòstia. Tots vivint al dia. Tots vivint en aquest indret que limita amb el seu propi temps. Tots ballant-lo a la vida, fins que aquesta et diu prou.