Todos me llaman Ful

Quan faràs un atracament que havia de sortir bé i surt malament, no és difícil suposar que, a partir d'aquí, tota la resta vindrà torçat. Això ho sap bé el protagonista d'aquesta novel·la, a qui tots anomenen Ful i que es confessa "doctorat en calamitats". No obstant, per molt mal donades que vinguin, no deixa d'estrènyer les dents i intentar aixecar cap, al costat del seu amic de sempre, Pepe el Mosso, i un nou company, Carapán, en un pla que aquesta vegada, amb tot estudiat al mil·límetre, ha de sortir bé perquè, senzillament, ja no pot suportar que la vida li doni més vegades amb la porta als nassos. Ful està cansat de veure com els seus somnis corren avall i més ràpid que ell. Però aquesta vegada l'aparició inesperada de Jessi, el seu gran amor, i la confiança que Pepe l'infon en aquest pla que no pot fallar el fan creure que potser hi ha una escletxa d'esperança que li permetrà canalitzar la seva vida. I s'hi aferra amb totes les forces. Amb una prosa directa, alhora lluminosa i descarnada, plena d'ironia, agilíssima i, sobretot, viva i veraç, Rafa Melero ens submergeix al món de Ful, un personatge inoblidable, tan carregat d'humanitat que es torna real, carn , os i cor en una trama addictiva que transcorre entre Barcelona i Lleida i que no ens deixarà anar fins que arribem a la seva última pàgina. Potser allà tinguem la certesa que rep aquest final que desitgem per a ell. Si és que això és possible a la vida de Ful.