Tolstói ha muerto

La nit del 27 al 28 d'octubre del 1910, Tolstoi, de vuitanta-dos anys, abandona la seva dona i fills i part d'incògnit en un vagó de tren de segona classe. Malauradament una malaltia obligarà el gegant de les lletres russes a aturar-se a la petita estació d'Astapovo, un diminut poble perdut a l'immens imperi rus que en poques hores es convertirà al centre del món. Sota l'atenta mirada de les forces policials (preocupades que la mort de l'"amic del poble" pugui ser un pretext per al desordre) i la mirada "maternal" de l'Església ortodoxa (que no perd l'esperança de veure tornar el gran excomunicat a ella), a Astapovo acudiran periodistes, fotògrafs i camarògrafs, així com amics, deixebles i familiars de Tolstoi. Durant sis dies -sis dies que mantenen el món en suspens- la premsa donarà a conèixer els més mínims detalls de la història: per primera vegada un fet privat passa a convertir-se en un esdeveniment públic.