Trece cuentos (1931-1963)

Una monja ruboritzada amb les carantoines d'una parella jove; una quadrilla de jornalers que es planta davant de l'amo; un grup de preses republicanes a les presons de la postguerra o un matrimoni interracial als Estats Units de la segregació, són alguns dels arguments que desenvolupa Luisa Carnés, la gran narradora oblidada del 27, en aquesta primera antologia dels seus relats. Després de la seva aclamada Tea Rooms, ara descobrim els contes d'aquesta autora invisible, potser la millor narradora de la seva generació, en paraules de molts. Relats durs i emocionants, com va ser la vida de la Lluïsa, en què la dona ocupa sempre un paper central: dones fortes i decidides, submises i apocades, mares coratge capaces de prendre com a seu el fill aliè, víctimes silencioses o dignes i irreductibles. Dividit en quatre blocs temàtics -els relats de la República, els de la guerra civil i la postguerra, els de temàtica mexicana i els de l'actualitat internacional de l'època- aquest volum deixa constància d'una autora que reclama a crits un lloc a la història de la literatura espanyola.