Tres días en Orán

"Sempre vaig saber que un dia hauria d'anar a Algèria. Sóc filla, néta i besnéta de Peus Negros. De nena, n'estava orgullosa, després em vaig avergonyir. Durant molt de temps em vaig trobar entre aquestes dues ribes. I la complexa i dolorosa relació que tenia amb les meves arrels dirigia la meva vida malgrat mi mateixa, dictava les meves eleccions.Quan la meva àvia va morir, vaig pensar que aquell dia havia arribat.El 15 de setembre de 2005 vaig prendre un vol amb el meu pare cap a Orà. No sabia què anàvem a trobar-hi, si la casa on va néixer encara existia, com ens rebrien... Sobretot, no sabia si aquest viatge, que tant havia esperat i que vaig obligar el meu pare a fer amb mi, seria una victòria o un error. vaig assumir". Un sol viatge pot donar sentit a tota una vida? Aquesta és la pregunta que articula aquest delicat i nostàlgic exercici de memòria sobre la família, la identitat i la història. Aquesta edició inclou a més l'epíleg "El desig i la por", que l'autora va afegir després de les nombroses cartes rebudes i les vives reaccions que la publicació del seu llibre va provocar a les dues ribes del Mediterrani.