Un imperio de ingenieros

Hi ha una figura ambigua, a mig camí entre allò militar i allò civil, que no es va acabar de definir fins fa poc: l'enginyer. Aquest llibre és una exploració fascinant del seu paper central a la forja de l'Imperi espanyol. També és una celebració de la curiositat humana, de l'enginy i de la sorprenent capacitat d'adaptació d'uns professionals que no es van limitar a traslladar els postulats europeus, sinó que es van xopar dels nous espais trobats a ultramar i els van admirar. La formació d'un imperi requereix una reestructuració del paisatge amb finalitats administratives així com la vinculació de comunitats dispars en una sola entitat política per mitjà d'infraestructures. A l'Imperi espanyol, que es va fixar en el romà com a model, els enginyers van dirigir obres públiques clau per aconseguir eficàcia econòmica i integració social i cultural, ja que facilitaven les comunicacions i la salubritat i proporcionaven el necessari per a la defensa. A més, van haver de treballar en un territori extraordinàriament gran, amb fronteres indefensables i rutes vulnerables, o amb recursos distribuïts de manera molt dispersa. A més, ho van fer en un context d'escassetat financera deguda a les crisis econòmiques i les guerres dinàstiques imperials, dins un procés d'expansió tan esgotador com sorprenent.