Una secuestrada ejemplar

En un país on la violència és el pa de cada dia, el segrest es converteix en un costum més. És precisament d'aquell costum que es desprèn aquest relat veritable de la jove Manuela, la nena que feia olor de fum. Una exemplar segrestada enlaira a la figura del segrestador, més enllà de l'estricte compliment de la seva acció extorsionista, la conducta normal d'un grup de persones que senten i pateixen com qualsevol mortal. L'autora mostra una dimensió del segrest diferent de l'habitual, sense desoir mai que negociar amb la vida és un acte violent i inhumà. La Manuela (Ani), la jove protagonista d'aquest relat, ha crescut en un ambient natural i senzill, envoltada d'afecte i d'un ensenyament viu. Ha après a fer de tot: a cuinar, vendre, manar i manejar camions. És el seu caràcter, fandós i innocent, cosa que li permetrà guanyar-se l'afecte i l'admiració dels seus segrestadors, que no arriben a imaginar que una nena de la seva condició social es diverteixi ensenyant-los a nedar, pelar gallines, sembrar, netejar, a escombrar i fins a posar flors a taula. Ella és una segrestada diferent dels altres; una segrestada que aprendrà a viure espatlla a espatlla amb els seus raptors convertint la tragèdia en una mica de felicitat.