Sebastià Bonet (Barcelona, 1943) és llicenciat en física i doctor en filologia catalana, amb una tesi dirigida per Joan Solà. És professor de sintaxi catalana a la UB. Ha escrit alguna cosa sobre gramàtica generativa, sobre Fabra i sobre Espriu. Cinèfil empedreït, s’asserena llegint Spinoza i mirant frescos de Piero della Francesca i quadres de Rothko. Necessita resoldre mots encreuats cada dia, i fa poc que ha descobert la bellesa senyorial del català antic.