Marià Grandia i Figols (Vallcebre, 1864-Madrid, 1929) fou un filòleg i eclesiàstic. Conegut pel nom de Marià Grandia i Fígols, en realitat es deia Marià Grandia i Soler. Fou catedràtic de l'Institut de Còrdova. Participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana.