Rosanes-Creus, Pep

Pep Rosanes-Creus (Manlleu, 1957). Encara nen, la seva família es trasllada a Roda de Ter. El 1975 coincideix a l’Institut de Vic amb una colla d’altres estudiants amb vocació literària, i aquell mateix any realitza amb un d’ells, Jordi Bardolet, una revista sense títol (un plec grapat de poemes, al qual es referien amb el nom de Poemes de l’Institut de Vic), amb textos de tots dos, sense signar, llevat dels dos últims, en el que era un desafiament al lector a identificar l’autoria de la resta. Tot seguit, amb el mateix Bardolet i amb d’altres estudiants del curs (Pere Güell, Josep Manel Ferrer Moreno, Joan Rubinat i Ramon Pujol) fan la revista Silenci (1976). El 1977 comença els estudis universitaris: viu a Barcelona des d’aleshores fins a finals dels anys vuitanta, quan estableix la seva residència a l’Esquirol. Però continua en contacte amb Pere Güell i Josep Manel Ferrer Moreno, amb els quals publica La meva dona dorm amb el gat de l’avi, autodefinida com una “revista o papers bruts amb poemes o mots o gargots”. Amb Josep Casadesús (K100) publica Papers amorals (1979) i Nit de bruixes (1980); en tots dos casos compten amb la col·laboració de Josep Manel Ferrer Moreno. Des de principis dels anys vuitanta Rosanes-Creus treballa com a professor de secundària en diversos instituts, primer de l’àrea metropolitana de Barcelona, posteriorment d’Osona. En aquesta època, quan compta vint-i-tres anys, se li diagnostica esclerosi múltiple, tot i que els primers símptomes ja se li havien manifestat als divuit.