(Pesenàs, Erau, Llenguadoc 1845 - Tamaris, Provença 1918) fou un historiador i geògraf occità, considerat el pare de la Geografia regional.[1] Durant la seva estada a Atenes va realitzar diversos viatges per la Mediterrània que van despertar la seva curiositat geogràfica. En aquesta època llegí Alexander von Humboldt i Carl Ritter. La seva tesi doctoral (1872) era dedicada als epitafis grecs a Àsia Menor, i gràcies a ella fou nomenat professor a la universitat de Nancy el 1873-1877. Més tard ho fou a l'École Normale Supérieure de París el 1877-1878 i catedràtic de geografia a la Sorbona el 1898-1909, on demostrà gran interès per la història antiga.