1001 curiositats dels cognoms catalans

Ventura, Marc

Avui tenim clar que el primer cognom que portem és el primer del pare i, el segon, el primer de la mare. Però això, que sembla tan normal avui en dia, només fa uns cent cinquanta anys que està reglamentat. Antigament, als fills se’ls posava o identificava amb un nom i el cognom feia referència al nom del pare (Ramon Borrell: Ramon, fill de Borrell). Amb el pas dels anys, s’escolliren també oficis del portador del nom, o càrrecs, com Batlle, Teixidor o Fuster. Accidents geogràfics i topònims era un altre recurs: Mas, Puig, Vall, Riu, Bosc. Fins i tot trets físics o defectes eren emprats com a cognoms: Tort, Llarg, Prim, Coix. Aquest no és només un llibre sobre l’etimologia del cognoms més comuns a Catalunya. És molt més que això. Perquè amb la seva lectura, el lector podrá gaudir d’un grapat d’històries i anècdotes sobre personatges il·lustres i sobre els seus cognoms que configuren el retrat d’un país. Un llibre cabdal per aprofundir en la cultura i l’evolució històrica de la nostra societat.