Úrsula

Cucurella-Jorba, Meritxell

Mai tant com ara un text m'havia pres l'ànima perfer-me escriure sense aturador. Va ser, des del primer dia, una bogeria. Una veta al mig del silenci mineral, una acràcia, un no saber ben bé què. Un llibre de poemes escrits en prosa o com fos. Un moviment guiat per la bellesa com a fi, sense fi, com a traç, només, potser. L'escriptura som nosaltres, però és
ella qui mana. L'eloqüència del verb que abat el mutisme. Deixar que la paraula parli en el seu no dir. ÚRSULA és juganera i desafia els seus propis mites. S'hi rabeja. De la mística del perdre's a la mística del trobar-se passant per la crema d esperits i cossos en nom de la desmesura. I entre l'estat pur i l esclat pur hi ha poques diferències