A dues veus

Sou, Josep

XXVè Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol

Potser aquests versos transiten la via del desig arribats des d’un univers fràgil, el de la memòria. La subtil matèria primera dels encontres efervescents traspua l’essencial manera d’entendre la relació afectiva: física realitat que coincideix amb el frec unànime dels sentits. I els mots acompanyen tothora la veritable possibilitat de ferir la carn dels dies, majúsculs, proteics, sincers i tan creatius alhora. Tot s’hi avé per garantir la fortuna de la comunicació confirmant la reducció de les distàncies. A dues veus assaja la intensitat plural de l’ardència sensual quan els estels fan cintra per protegir la decidida manera d’abordar el fet amatori