A la lluna

Vila i Ros, David

Sota una lluna radiant, la primera gota de rosada resta mig amagada entre l’herbam. Els grills entonen sense parar el seu cant constant i tu, embadalit, embadalida amb la bellesa de la nit, alces la vista i la contemples. La lluna. Un astre que encaterina romàntics, astrònoms, enamorats, astròlegs, licantrops, astronautes i alienígenes des de temps immemorials.
A la lluna us convida a endinsar-vos en uns contes on la ratlla que separa la realitat de la fantasia es difumina. Hi trobareu polsims d’absurd, d’amor i de revolta i potser us hi trobareu a vosaltres mateixos, lliures de tot judici i de tot prejudici, irrompent amb la passió d’un bes furtiu. Perquè podeu ser Verne, Méliès, Hergé o, simplement, vosaltres, però estigueu a la lluna. Literalment.