Agents i institucions a la xarxa catalana del Mediterrani (segles XVI-XVIII)

Dantí i Riu, Jaume (ed.)

En la historiografia recent s’ha consolidat una tendència que fixa l’atenció en les trajectòries dels individus, ja que ajuden a comprendre millor l’organització, el funcionament i l’evolució de les estructures en què s’inserien.
La perspectiva de xarxa catalana emprada en aquest estudi permet constatar, des d’àmbits diversos, que l’actuació de persones i institucions durant els segles XVI, XVII i el començament del XVIII responia a una connexió més o menys estreta entre elles i en alguns casos fins i tot a una relació de dependència, en el marc del Mediterrani que els era propi des del passat. En aquest treball s’analitzen la relació dels cònsols d’ultramar amb els interessos comercials i polítics de la ciutat de Barcelona, les xarxes de mercaders que connectaven el Rosselló amb el Principat, la integració de la companyia d’un holandès amb altres de catalanes, la integració de clergues del regne de França a Catalunya, la particular mobilitat amb Andorra i els efectes posteriors de la Guerra de Successió pel que fa a la presència d’eclesiàstics al regne de Sicília. També es fa una anàlisi comparada de les pràctiques de defensa i de justícia en ciutats catalanes i en algunes d’italianes. Finalment, també es palesa la importància que per tot plegat va tenir l’establiment del correu ordinari a Catalunya i es conclou que la confiança i l’interès comú van esdevenir factors necessaris per a la persistència de qualsevol xarxa.
Agents i institucions a la xarxa catalana del Mediterrani (segles XVI-XVIII) és el resultat del projecte de recerca que amb aquest mateix títol ha desenvolupat un equip d’investigadors format per Jaume Dantí, Agustí Alcoberro, Àngel Casals, Patrici Pojada, Jordi Buyreu, Raimon Masdéu, Alexandra Capdevila, Judit Vidal, Víctor Jurado, Anna González, Xevi Camprubí i Aurian Meunier. El llibre s’afegeix a cinc d’anteriors, publicats en aquesta mateixa col·lecció, seguint els plantejaments del precedent, Història connectada entre Catalunya i la Mediterrània (segles XVI-XVIII).
L’objectiu és identificar els protagonistes individuals, col·lectius i institucionals que a través de la seva activitat econòmica, social, política i cultural, a Catalunya i al conjunt del Mediterrani occidental, van configurar xarxes de relacions a partir d’interessos i de pràctiques comunes, mantingudes amb més o menys intensitat, com a resultat de la història compartida en el marc de la Corona d’Aragó i, més en general, de la Monarquia Hispànica. Es tracten certes pràctiques de justícia i de defensa, la circulació de la informació o la significació d’exiliats eclesiàstics després de la Guerra de Successió. La col·laboració de Roberto Quirós —sobre la presència a Sicília de protegits de la cort imperial de Carles VI— i la de Livio Antonielli —pel que fa a la defensa sanitària a les ciutats de l’Estat de Milà— complementen la caracterització d’aquelles relacions.