Alcohol de romer

Espí Cardona, Antoni

«Sempre havia patit de cremor. Sempre potser no, però que ell recordara, des que tenia díhuit o dènou anys i havia començat a fumar cigarrets Habanos i a beure cubalibres. La cremor l'havia acompanyat en les llargues temporades de verema, quan abocat sobre els ceps, esperava que acabara la jornada... Alguna volta havia emprat un remei del tot natural contra la cremor aconsellat pels hòmens majors: dos tronquets de sarment enganxats en les orelles, com les varetes de les ulleres.
D'això feia alamont de temps. Més de trenta anys. Ara ja vorejava la cinquantena i era advocat.»
Així comença «Alcohol de romer», un dels dènou relats del llibre homònim que, sense estalviar ironia i amb un humor a estones negre, componen aquest recull per on desfilen personatges de caràcter antiheroic, ambients de les comarques valencianes de la Costera i de la Vall 'Albaida, succeïts, dèries i debilitats literàries del propi autor, i on la llengua —viva, creïble, desimbolta— no és només una eina en mans d'Antoni Espí, sinó que contribueix a fer creïbles els personatges, els dota de personalitat i fa que cada conte bategue amb caràcter propi.