Anar a servir

les minyones del Priorat a Reus : un exemple de l'emigració rural femenina

Poblet Estivill, Laura

El servei domèstic era una feina prou habitual fins fa unes dècades, especialment a les ciutats, on moltes famílies de classe mitjana i alta tenien una o diverses minyones. Servei domèstic i migració estaven íntimament relacionats; de fet, ho estan encara avui, tot i que han anat guanyant pes les migracions entre territoris més llunyans.
Reus, com a ciutat que va experimentar un important creixement econòmic i demogràfic al llarg del segle XIX i a començament del XX, és sens dubte un bon escenari per a l'estudi d'aquest fenomen, ja que va atraure una gran quantitat de treballadores que procedien de les comarques de l'entorn de la ciutat. Entre aquestes comarques, la més destacada, sobretot en determinades dècades, va ser el Priorat, una zona que permet explicar molt bé el fenomen de l'èxode rural, que va afectar –en diferents graus d'intensitat– tot el camp català.
En el context d'una industrialització incipient, el desplaçament de grans quantitats de persones és útil alhora al camp, que no pot mantenir tota la població que genera, i a la ciutat, que necessita cada cop més mà d'obra per a la producció industrial i per als serveis. L'èxode rural és progressiu des de final del segle XIX, però té moments de més o menys intensitat, i això es tradueix clarament en el mercat de treball del servei domèstic.
Moltes dones dels entorns rurals que havien de marxar cap a nuclis més poblats per assegurar-se la subsistència entraven a treballar en el servei domèstic. I per què precisament aquest sector era el que atreia més dones de fora de la ciutat? D'una banda, cal dir que les immigrants dels pobles tenien en aquell moment poques opcions per triar, ja que les feines més ben remunerades eren ocupades principalment per noies de la ciutat. De tota manera, cal destacar dos grans avantatges del servei domèstic per a les nouvingudes: els garantia l'allotjament i la manutenció, a més de proporcionar-los –no sempre, cal dir-ho– un ambient més o menys similar al de la família. Aquests elements compensaven el sou, que, malgrat que era més escàs que el de sectors com la indústria, es podia estalviar quasi íntegrament. Els diners se solien destinar a ajudar la família o a estalviar per al futur.
De tota manera, tot i que l'origen de la majoria de les minyones era rural, també n'hi havia de nascudes a Reus, sobretot en moments en què l'entrada d'immigrants a la ciutat era menor.