Anarquisme i lliurepensament a Menorca (1898-1923)

Martorell Fullana, Catalina

Des de finals del segle XIX, però sobretot durant el primer quart del segle XX, a Menorca es va forjar una cultura llibertària que arribà a grans capes de la població i configurà una nova manera de viure pròpia del proletariat i les classes populars. A localitats com Maó, Alaior, es Castell i molts d’altres es crearen escoles, ateneus, societats obreres i publicacions de caire anarquista. Aquesta cultura, basada fonamentalment en l’educació laica i racionalista, feu que s’impulsessin projectes conjuntament amb els lliurepensadors republicans que estaven inspirats clarament en l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Però paral·lelament a la revolució cultural i educativa, l’anarquisme menorquí aconseguí organitzar una important lluita obrera a través de les societats d’ofici i dels sindicats adscrits a la Confederació Nacional del Treball, CNT. Lluny de ser residual, a Menorca entre 1898 i 1923 existí una important cultura llibertària i lliurepensadora, molt influenciada per l’anarquisme català, que possibilità una nova manera de viure, lluny de la tradició, i la construcció d’un món nou. Una cultura que durà més de 40 anys i que només la dictadura franquista pogué aturar.