Ancians, vells o avis?

Dalmau, Bernabé

L’autor ens parla de l’acceptació de la pròpia vellesa i de la valoració de la maduresa. I de com no ens podem resignar a l’envelliment d’esperit. El rejoveniment global només s’obté si al progrés de l’edat hi correspon una maduració de la persona. Volent donar un sentit positiu a la darrera etapa de la vida, no podem deixar que la caricatura o la mala imatge que el mot «vell» ha anat adquirint se sobreposin a la realitat i a l’ideal a què aspirem. La tercera o quarta edat no ha de ser considerada un decaïment, sinó més aviat una plenitud, una maduració. Aquest és l’ideal vers el qual, amb la fe com a estímul, cal tendir