Animal paradoxal

San Martín, Marcel

Quina peça, l'ésser humà. Busca amb desfici una veritat que li acaba cremant a les mans, és escèptic amb el savi i crèdul amb el xarlatà, no té fe però desitja tenir-ne ferventment, foragita del seu redós l’únic que el podria salvar… Un ésser, doncs, marcat pel signe de la contradicció, el desequilibri, la desraó i l'absurd. En definitiva, un ésser paradoxal. Esclar que tot això no deixa de ser una manera sofisticada de dir que és un cas com un cabàs. Els divuit contes d'aquest recull giren al voltant d'aquesta nostra condició. Ho fan amb una ironia de vegades enjogassada i de vegades més àcida, sempre sota el gran paraigua del gènere especulatiu. Ja siguin utopies, distopies -les justes- o simbolismes diversos, tot s'hi val per posar el dit a la nafra. Deixeu-vos enganyar una estona per aquest Animal paradoxal, deixeu-vos enganyar com només un ésser humà sap fer-ho!