Apapatxoa

Vendrell, Carles

Ens convida a navegar per unes aigües on el record, la seua consciència, sura entre el temps i la distància.
Apapatxoa és un cant d’Amor. Un cant a l’estil ausiasmarquià o al canzionere petrarquià, on es planteja un dilema entre l’experiència amorosa i el seu record. El temps sublima el discurs amarg de la vivència, mentre que la distància, la coexistència de dues cultures, harmonitza l’encontre.
Els referents paratextuals, els versos d’altres autors que encapçalen cada poema i la triple partició: la fugida, cara a cara i l’encontre, ens remeten a l’itinerari vital de l’autor. La primera relació amorosa, la ruptura amarga i dolorosa de la darrera. I tot circumval·lat per l’enyorança a la seua terra i als seus, des d’una terra llunyana i estimada que modela la conciliació entre el record i el desig.
Apapatxoa pren consciència del temps, de la terra, de les diverses perspectives amb què s’hi pot concebre la realitat. Apapatxoa és un cant a l’Amor.