Atac de temps

Roig Abad, Manuel

XIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2014

D'entre tot, el temps és l'única disfressa que no admet impostura, l'únic camí a recórrer cap on l'estiu aplega. No obstant això, ocorre a voltes que una hora se'ns deté davant mateix i tot sembla ser nostre novament. Llavors els carrers de quan érem de la llum i els fantasmes d'ahir ens fan saber que sí: som els mateixos i res no ha canviat. Torna a portar-nos el iaio de la mà; les paraules, talment fades bones, se'ns apleguen volant per a quedar-se; som navegants del sol alt del dissabte o sabem ballar les vespes de la font. És un atac de temps en plena vida i a partir d'este atac ja som nosaltres.