Bernat el coix

Vila Casas, Enric

Bernat, fill de la Casa Vella de Fontanilles, mig jueu i amant dels desafiaments impossibles, es tira des de la roca més alta a l’estany de Llevià. L’impacte amb les traïdores roques del fons el deixa esguerrat. Maltractat per la natura, Bernat el coix aprèn a estimar l’ordre i la justícia de les lleis dels homes i esdevé un jurista de renom: Bernat de Fontanilles. I, com a tal, accepta l’encàrrec més temerari de la seva vida: la defensa dels drets de Frederic de Luna, nét bastard de Martí l’Humà i candidat preferit del rei a la successió al tron de la Corona d’Aragó. Bernat, immers en les aigües turbulentes del Compromís de Casp, haurà d’enfrontar-se, no tan sols al talent del seu admirat col·lega Guillem de Vallseca al servei
del candidat Jaume d’Urgell, sinó també a la punyent oratòria de Vicent Ferrer, apuntalada per les desesperades maquinacions a l’ombra del recalcitrant Papa d’Avinyó Benet XIII a favor de Ferran d’Antequera. El desenllaç decisiu d’aquest episodi de la història dels catalans és ben sabut. Amb tot, la història en minúscula del jurista mestís i del seu torbador i agosarat discurs a Casp obren interrogants i rebenten els prejudicis amb què s’interpretat