Binissalem

Perarnau, Antoni

Amb Binissalem, Antoni Perarnau remet a un topònim unificador: la petita vila mallorquina de Binissalem, just aquella que Llorenç Villalonga ja va convertir en un espai mític. Però, com adverteix Jaume Aulet en el pròleg, allò que importa "no és tant el lloc com el nom". Perquè, certament, "d'una banda tenim el prefix "Bini" (o Beni), tan característic a l'hora de fixar topònims d'origen àrab i, de l'altra, el nucli morfològic "salem", que té l'arrel en el mot "salam" -també àrab- que significa "salvar". Binissalem és, doncs, l'espai de la salvació. Un espai poètic, és clar, més que no pas geogràfic."