Boscatge pres

Brasó i Rius, Anna

Finalista al Premi Martí Dot (2007) i segona al Premi Joan Duch (2012).

Boscatge pres és una configuració simbòlica d’un centre penitenciari de règim tancat per a joves. L’estil més eteri resulta ser alhora un exercici de compromís vers la societat i la poesia. L’art per l’art no em convenç, com a plantejament poètic, però per què no simular utilitzar-lo per poetitzar aquelles realitats que s’amaguen darrere del nom d’un bosc, on els esbarzers són els filferros punxeguts de la concertina i on la confidencialitat de les vides esdevé necessària?
Darrere de cada ocell, darrere de cada boira hi ha un ambient tangible, un gest concret, un rostre que encara miro, una vida que em va transformar, i que volia dur fora dels filferros espinosos amb nom d’instrument de pallasso. Qui sap si em movia una il·lusió de llibertat...
(Abirat del Conflent)