BQTP

tanque parèntesi

Electrique, Martí R.

Teniu a les mans el segon volum de les seves aventures (el primer volum va veure la llum el 2009). Hi apareixen nous personatges i s’hi descriu la lamentable involució política del país. La vida quotidiana i les cites domèstiques acceleren una lectura d’episodis i reflexions ben personals que, us avisem, creen addicció.
Capbussar-se en les cròniques de Martí R.Electrique és com llepar-se l’índex de la mà dreta després de menjar xocolata, com adonar-se que ens han tallat el llavi d’una mossegada fervorosa, com fumar-se un cigarro i aguantar el fum en l’alenada: impetuós, intemperant i sexy.
El protagonista, un professional de mirada lúcida, envoltat d’una fauna que va dels més arreplegats fins als pretesament més glamourosos, fa de cronista mundà, amb un gest elegant de dandi. Imposa respecte amb les seves rèpliques i provoca la rialla del lector més desacomplexat.
Ens endinsem en un món de passions de la mà d’un guia que sol ser el canalla de la festa i, miraculosament, l’endemà al matí ho recorda gairebé tot. L’autor ens ofereix tot allò que ha escrit per combatre el perill d’oblidar aquella intensitat que algun dia acabarà morint. Però ho fa sense nostàlgia, amb tot el trellat i la valentia que li és natural.
Amb episodis curts i hilarants, retrata el desgavell que l’envolta, sigui a la situació de feina més formal, a la festa dels personatges més esperpèntics o a l’ardent refugi en què es pot convertir casa seva —depenent de quins convidats hi rebi. Martí R. ens narra, amb una lucidesa i un sentit de l’humor gens forçats, el dia a dia d’un País Valencià — corrupte i esquerdat— i les nits de l’univers sentimento-sexual que l’obsedeixen. Mai no havia resultat tan divertit empalmar la seducció frívola i festiva amb les corrupteles de la política, la delinqüència (d’alta o baixa estofa), les mesquineses de la (in)justícia, les etimologies familiars i el sexe més gai. La vida rasurada i explicada en plans curts, directe a la vena, sense pèls a la llengua, com cal.