Brúixola per a uns versos perduts

fragments d'un diari de navegació

Duaigües, Maica

"Al llarg d’aquests poemes aflora, aquí, allà, la profunditat de la veu poètica íntima de Maica Duaigües i la seva actitud fermament resistent davant la vida, de la mateixa manera com les aigües d’un torrent subterrani s’obren camí fins a brollar, fresques i impetuoses, per una esquerda en la fermesa de la roca, o plàcidament a través de la porositat del terreny. L’alegria o la plenitud del viure no és, en aquests versos, un fet de fortuna, sinó una voluntat, un propòsit, una determinació. Davant la finitud, Maica Duaigües s’imposa l’obligació de l’esperança del demà, d’un nou espai de vida quotidiana, previsible