Editorial: Editorial Emboscall
Colección: Nova carpeta ; 6
Número de páginas: 476 págs. 20.5 x 14.5 cm
Fecha de edición: 15-08-2014
EAN: 9788492563777
ISBN: 978-84-92563-77-7
Precio (sin IVA): 17,30 €
Precio (IVA incluído): 17,99 €
L’escriptura de Pep Rosanes-Creus mostra l’extraordinària capacitat que té l’autor de fabulació verbal, és a dir, de convertir el motiu de partida del poema en una estructura poètica de brillant factura –ben feta, harmoniosament acabada– en un procés en què la mateixa matèria dels mots (des de la fonètica fins a la semàntica) és tant o més creadora que l’intel·lecte. Aquest do, probablement innat, reïx gràcies al domini de l’idioma i dels recursos estilístics: a la tècnica d’escriptor, adquirida i consolidada amb l’estudi i l’exercici, tot això posat al servei de vivències lúcidament i intensament experimentades. Perquè al capdavall, per molt que hom sàpiga escriure, no assolirà el grau extraordinari, que passen de sobres autors com Pep Rosanes, si no és que té un fons propi, únic perquè és personal, sobre el qual pugui materialitzar-se el do de la paraula.
És així: en al cas de Pep Rosanes-Creus vida i poesia són la mateixa cosa. Aquesta recopilació d’obra publicada n’és la millor prova: llegint-los cronològicament, anem veient com, des dels inicis, el poeta alça els seus poemes com a rèplica a les successives contrarietats –algunes processos comuns a totes les persones, d’altres autèntics míssils personalitzats– amb què el temps s’engreixa a expenses seves: els desenganys de l’adolescència i la joventut, els símptomes i posterior diagnòstic de l’esclerosi múltiple que progressivament i inexorable li anirà minvant les facultats físiques, la mort de persones estimades, la desfeta del matrimoni...
Però no tot són desgràcies. Hi ha l’amistat, tot sovint lligada a iniciatives poètiques a través de les quals el poeta exposarà la seva obra en publicacions col·lectives, i l’amor, que tindrà la seva màxima expressió, la més reeixida, en els fills, Quirze i Irene. També els viatges, i les lectures.
Tanmateix, al final, quan pesa més l’impuls negatiu que el positiu, el poeta opta pel silenci. I és trist, molt trist. Per ell, en primer lloc, i per tots nosaltres, després, perquè no crec que ens puguem permetre prescindir de l’obra que encara és capaç de fer. Però això és cosa seva; en qualsevol cas que sàpiga, amb l’acollida d’aquest volum que recull tota la seva obra publicada en llibres des del 1991 al 2008 (que és només una part de l’obra escrita), que valorem com cal la seva poesia.
Jesús Aumatell
