Carn d'olla

Cabré, Jaume

Premi Fastenrath 1980

Jaume Cabré recrea amb una desimboltura insòlita, un ritme frenètic i una vitalitat juvenil les peripècies d’una colla d’habitants més o menys pintorescos d’un barri popular barceloní dels anys setanta, quan encara es feia vida al carrer. D’entre les criatures que hi circulen, destaquen l’exprostituta Barringa Barranga —una dona gran atrafegada, sempre pendent dels veïns—, el cec Poquilluca —que té una paradeta de tabac, cupons i calendaris amb fotos de dones amb poca roba—, el remeier Xic Pitarra, mossèn Pere i una galeria de culs de bar, cosidores, beates, madams, camàlics i fins i tot una presumpta bruixa. El prologuista Adrià Pujol Cruells en destaca «el vesper d’una Barcelona popular, bastonejada i espavilada, subterrània [...], la parla viva, reproduïda amb tanta gràcia, o les estampes, d’una temperatura humana tragicòmica».