Contes menorquins

Faner, Pau

Sovint s’ha dit que la primera obra d’un narrador sol esser autobiogràfica. Crec que hi ha bona part de veritat en aquesta afirmació, i en el llibre d’En Faner es veuen detalls que semblen confirmar-la. Ara bé, seria difícil d’atribuir gaire importància a l’element autobiogràfic dins una
obra com aquesta, en la qual podem recórrer dotzenes de pàgines on la narració pren ales de fantasia desbordada damunt una acció irreal que arriba a extrems d’ebullició imaginativa. L’asèpsia i la mansueta disciplina que he atribuït als literats menorquins anteriors, són suplantades en aquest llibre per una incisiva irrupció d’elements tràgics, fantasmagòrics i al·lucinants, sovint tan irreals que resulten irracionals, i tan sballestats que el lector s’hi perd i sent que el cap li roda. Malgrat això –o tal vegada per això mateix–, a cada imatge trobam imatges belles, observacions agudes i cops estilístics que traeixen la grapa d’un autèntic bon escriptor. Llegint «En Valentí», «Reivindicació de la literatura» o «El sau de panyo», es pot comprovar l’existència, en aquestes narracions, d’una poderosa força imaginativa que salta per damunt totes les normes i navega a vela plena dins la mar de l’absurd. Però quina navegació més bella, per absurda que sigui!