Cugula

Eroles Palacios, Ivet

Ivet Eroles va néixer en un indret on hi creix la cugula, un tipus d’avena silvestre que es considerada una mala herba. Al seu poble, quan una dona esperava una nena, li deien que portava cugula. Ara, ella porta una espiga de cugula tatuada sota el bessó dret, com un estigma; neix d’un quart de lluna minvant.
Cugula neix d’un tall, d’un sot que esventra la terra, d’una ferida que a voltes s’obre de nou i d’altres roman suturada per cucs i flors. Poesia, contes, relats... l’univers de l’autora acompanyat d’una munió d’il·lustradores que transiten entre els seus textos.
Durant la lectura us enredareu amb males herbes, potser trobareu refugi i no necessitareu escapar de la mort. A Cugula, els feminismes, la natura, el món rural i la lluita social posen en evidència que, sense les dones i les persones que habiten els marges, el món on vivim no seria el que és, però, també, que encara n’ha de ser un altre.