De silenci i terra

Soler, Cristina

De Silenci i Terra és un testimoni autobiogrà􀏐ic inevitable, resultat d’un exercici de re􀏐lexió constant respecte del sentit de l’existència. Una revelació de la disconformitat amb la circumstància vital, però també de les petites coses que mostren la seua bellesa. És una contemplació de paisatges 􀏐ísics, així com psicològics que comença amb un passeig pels escenaris de la infantesa, retrata caminades en escenaris actuals i acaba conversant amb el silenci. D’un diàleg íntim que no vol ser íntim, surt una veu que es fa present per trobar la seua identitat i, al capdavall, es transforma en un cant a la vida i a la terra, la nostra terra