Deixar anar

soliloqui en mi sostingut

Bel Fransi, Silvia

Trenta-cinc anys després d'haver nascut, he volgut córrer el risc de mirar-me als ulls. He abandonat tota pregunta, tota resposta, i m'he deixat anar al més difícil que, per ventura, és el més senzill: el buit, el gran misteri, la perfecta paradoxa, el dubte definitiu.
“Deixar anar” és una versió de llibertat. Escric per dir adéu al masoquisme i l'angoixa dels amants. Poemes que s'acomiaden de la mutilació i la tortura moral. Sense ànims de venjança. Només de commoció.