Dels sècs del vent

Castells Savall, Joana

XVIè Premi de Poesia Joan Duch

Dels sécs del vent mou la fressa dels noms per parlar d un cop d aire, de mar o de sort, de les ràfegues de sol, i de dol, dels batzacs de les paraules a la finestra del so... Com obertes cicatrius de llum, o petits senyals indesxifrables que es formen i s amassen sobre la pell i ens vesteixen per a la desesperada meravella d un dia després de l altre. O com cadascun dels grans de temps que omplen el record d una platja (sota el cel, ja serè, l endemà de la tramuntana)