Dramaturgues d'abans d'ara

divuit autores de l'escena catalana 1965-1995

Ayats, Aïda (ed.)

De Capmany, Gras i Rodoreda a Ragué-Arias, Roig i Oliver. Seguint el testimoni de Dramaturgues de postguerra, la present antologia aspira a reconstruir una cadena soterrada del repertori del teatre català contemporani, tot recuperant una mostra de dramaturgues que exerceixen entre la dècada de 1960 i principis dels anys noranta, aquelles generacions prèvies a l'inici de la professionalització de les autores en el nostre sistema teatral. D'aquí el títol d'aquest recull, Dramaturgues d'abans d'ara, perquè representen una baula immediata per a entendre la situació actual d'escriptores com Mercè Sarrias, Lluïsa Cunillé, Helena Tornero o Clàudia Cedó. En la present selecció, s'hi superposen diverses generacions: grosso modo, es poden dividir entre les que respiren els aires de la República, i les que s'eduquen en l'opressió franquista, que s'ocupen d'iniciar els moviments feministes dels anys seixanta. De fet, des dels anys setanta i vuitanta es reclamen espais lliures de desqualificacions; les dramaturgues de la postguerra i la Transició s'han de reconèixer com el que són: autores que qüestionen la realitat i evidencien la podridura de l'statu quo que les cenyeix, que trenquen la idealització i es mostren com són, reconciliant-se amb el gènere; escriptores que, en paraules de Roig, troben en l'expressió literària -perquè una manera de transgredir les normes és escrivint- un espai de llibertat. Dones que com Nora s'atreveixen a obrir la porta i sortir a la intempèrie. Gràcies a elles, la porta ha restat oberta, i els miralls, esquerdats.
Dramaturgues d'abans d'ara. Divuit autores de l'escena catalana 1965-1995. En aquest aplec s'hi inclouen quinze obres, més les sis de l 'apèndix, escrites en llengua catalana entre el 1965 i el 1995. Els textos reunits comparteixen tant una elevada qualitat literària com un intens interès històric, tenint present que alguns fins i tot assoleixen el rang de manifest escènic, com és el cas de Dones i Catalunya. Com en el volum anterior, les obres antologades són interessants, valuoses i, fins i tot, imprescindibles, filles d'uns temps sociològicament convulsos, que comencen a desconstruir el marc referencial fortament masculinitzat que impera arreu. Tant Dramaturgues d'abans d'ara com Dramaturgues de postguerra permeten entrar en contacte amb un teatre doblement eclipsat: escrit en temps de postguerra i Transició, i signat per dones. Ambdues tries reivindiquen presències que no volen romandre invisibles; pretenen ser, senzillament, i amb tota la complexitat, parafrasejant Maria-Antònia Oliver, una cartografia de relats per a un teatre .